Si és com dius, per què el
vols? (Adaptació article Iu Forn)
Imagina’t
per un moment que a casa teva hi viu algú, tancat amb pany i clau, que no hi
vol viure. I imagina’t que aïlles a aquest algú, li prens el mòbil i, per tant,
la seva llibertat de comunicació. I Imagina’t que aquest algú t’ha manifestat
que no està gens a gust a casa teva i que vol marxar-ne. I imagina’t que la
resposta que dones a aquest algú és que has aconseguit una sentència que l’obliga
a viure amb tu, que l’has “segrestat legalment” per fer una teràpia a
l’estranger, fent-li passar autèntica por, per aconseguir que t’estimi. I la
teràpia ha fracassat, els teus plans han fracassat. I per rematar-ho li dius a
aquest algú que està manipulat, que no té opinió pròpia, li prohibeixes que
expliqui les coses que li passen. Imagina’t que aquest algú aconsegueix un
defensor judicial per defensar els seus interessos i tu impedeixes que aquest
defensor judicial pugui parlar amb aquest algú. I imagina’t que aquest algú,
finalment, un vespre et proposa un pacte. Marxarà de casa teva i només vindrà
un dia a la setmana. Et dóna una branca on agafar-te per aconseguir que trobis
la manera de demostrar-li que l’estimes de veritat, des de la llibertat.
Acceptes, pacteu que aquest algú marxi de casa teva i tu, en comptes de complir
el pacte, li estàs allargant la partida innecessàriament i indecentment, des de
la posició de força que creus que et dóna una sentència vergonyant que vulnera
els drets d’aquest algú.
Doncs
bé, imaginat tot això, ara pensa si hauries de voler tenir algú a casa teva,
d’aquesta manera. Per què hauries de suportar tanta tensió? Per què has de
viure sempre amb aquest malestar i aquest mal rotllo? No és millor que aquest
algú marxi? No és millor la tranquil·litat i la felicitat? No surt més a compte
que marxi i deixar-li la porta oberta perquè pugui entrar quan ho desitgi?
Ara
imagina’t que aquest algú és el teu fill, que té 13 anys i que, després d’un
procés de separació bèl·lic dels seus pares, està fart que el tractin com a objecte
i no com a subjecte. No vols acceptar que ja has fet tard, que aquest algú no
t’estimarà des de la imposició d’una sentència que has aconseguit a còpia de
dir i repetir que aquest algú està manipulat perquè es nega a viure amb algú
que no el respecta. I “vostra senyoria” s’ha afanyat a alinear-se al costat de
la “pobra mare” d’aquest algú.
Imagini’s
per un moment que a casa seva hi viu algú a qui vostè tanca la nevera amb clau,
que quan es dutxa li apaga l’escalfador, que cada nit li posa molles de pa dins
del llit i que ruixa l’armari on guarda la roba amb un ambientador al perfum de
fems. I imagini’s que aquesta persona un dia li manifesta que no està gaire a
gust i que es planteja marxar. I imagini’s que la resposta que vostè dóna a la
queixa és dir públicament que aquesta persona ha embogit i que tothom que pensa
que la situació a què s’ha arribat és insostenible és un babau que es deixa
enganyar pel sonat en qüestió. I vostè afegeix que aquestes ganes de marxar són
un invent per tapar presumptes irregularitats en el 3% de l’ús del comandament
de la TV i per tapar uns comptes a Suïssa que finalment es demostren
inexistents. I també diu que aquest algú que viu amb vostè està adoctrinat per
una escola sectària i manipulat per uns mitjans de comunicació de pensament
únic. I per rematar-ho li diu que és un nazi i un feixista. I quan aquest algú
s’emprenya per la comparació i diu que ja n’hi ha prou, vostè s’indigna perquè
considera que l’estan desqualificant i llavors dissimula matisant que no ha dit
això de nazi sinó que ha manifestat que a la seva habitació s’hi viu un ambient
com el dels anys 30 a Alemanya.
Doncs
bé, imaginat tot això, ara pensi si vostè voldria tenir algú així a casa seva.
Per què ha de suportar tanta tensió? Per què ha de viure sempre amb aquest
malestar i aquest mal rotllo? No és millor que aquest algú marxi? No és millor
la tranquil·litat i la felicitat? No surt més a compte que marxi? ---Iu Forn DIARI ARA 03/09/15 ---
