A la nova
república catalana garantirem els drets dels infants, oi?
2/6 Històries i denúncies sobre casos,
malauradament, ben reals
No ens
esquincem les vestidures davant les denúncies públiques del mal funcionament
del Sistema de Protecció a la Infància. L’article d’en Carlos González Ens
prenen els fills!, publicat a l’ARA
criatures l’agost de 2013, va aixecar
molta polseguera entre els professionals del sector i entre les persones
benpensants, en general. És cert que les persones amb fills, i dificultats econòmiques
per tirar endavant, tenen por de demanar ajuda a Serveis Socials. En comptes de
criticar qui ho diu en veu alta, potser que esbrinem com és que les famílies
tenen aquesta percepció.
No
arrufem el nas quan la Tina Vallès, coneixedora d’una història de vulneració de
drets en l’àmbit de protecció a la infància, publica un article a VilaWeb
titulat, també l'agost de 2013, Els
nens desemparats . Mirem de
saber què hi ha de veritat, per canviar-ho, perquè no es pugui repetir, en
comptes d’exhibir corporativisme i auto lament dels professionals, i absolutisme dels polítics.
No fem
veure que es tracta d’un error el que varen fer amb el Marcel, el protagonista
de la novel·la basada en el seu cas, Cent
trenta-sis dies al niu del cucut, publicat l'octubre de 2015, que he escrit jo mateixa, donant-li veu.
No neguem l’evidència, el que varen fer amb ell és prepotència i arbitrarietat d’uns
tècnics. No diguem que va tenir mala sort. Mala sort? Si no fes plorar, faria
riure. Us imagineu aquesta afirmació en qualsevol altre àmbit? Què us semblaria
que un enginyer digués que un pont ha caigut per mala sort, que en realitat la
majoria de ponts no cauen?
No ens
auto enganyem pensant que alguna cosa devia haver fet malament el pare de la
Maragda, Francisco Cárdenas, i que ens l’amaga quan ens explica al seu llibre Es
mi hija com els tècnics de
l’Administració li varen prendre la seva filla, amb traïdoria. No fotem! No hi
ha cap acte que presumptament haguessin comès el pare o la mare acollidors de
la Maragda que justifiqui que a la Maragda li prenguin els seus pares sense ni
tan sols poder acomiadar-se’n, sense possibilitat de mantenir-hi cap contacte i, en sec, li robin tots els records dels seus primers
anys de vida.
Preguntem-nos
com és que els professionals del sistema de protecció de menors menystenen
sistemàticament els sentiments dels infants, i els canvien de casa com es
canvien de magatzem les caixes de Coca-cola, quan llegim l’esfereïdor relat de Pongamos
que son Pablo y Alberto, de Maria Laura Prado Sanchez.
No ho
estem fent bé. Hi ha jutges que, en algunes de les seves sentències, han parlat
de “fracàs del sistema”. L’exdegana del Col·legi d’Advocats, Sílvia Giménez
Salinas, advocada de família i infància també ha topat amb la intransigència
absurda de l’Administració i deixa clares les seves conclusions després d’haver
conegut molts casos d’infants pretesament protegits mitjançant una tutela i separació dels seus familiars, en el pròleg de Cent
trenta-sis dies al niu del cucut, que ara esmentava. Alguns directors de centres escolars amb
qui he pogut contactar, relaten les “retirades” d’infants a les escoles,
horroritzats pels arguments en els quals es basen els informes justificatius i per la
desproporció de la mesura de separació dels fills dels seus pares.
No em
digueu que el Marcel, la Maragda, el Pablo i l’Alberto són excepcions i que han
tingut mala sort. La Gemma, la Jeni, l’Illya, la Jasmine, el Kevin, la Sandra, la Maria, l’Àlec, la
Marina, la Jana, el Marc, la Laura, l’Ona, l’Àlex, la Raquel i un llarg etcètera d’infants i
adolescents tutelats per l’Administració que he conegut directament, o a través
dels seus familiars, durant els nou anys que he treballat en el sistema, també
són excepcions? A mi em semblen massa excepcions, massa errors i massa mala
sort. I, sobretot, em sembla que aquestes excepcions, errors i males sorts, tenen
massa comuns denominadors per considerar-los només excepcions d’un sistema que
sí que funciona.
Article 2, d'una sèrie de 6 articles, sobre el sistema de protecció a la infància de Catalunya. Tots publicats en el blog TRES14SETZE. Gener de 2016
