dissabte, 30 de juliol de 2016

Aquesta nit han retornat tres estrelletes que faltaven al cel d’Alcanar.

Primer dia de vacances. M’he llevat d’hora. Mentre em prenia el cafè per despertar-me, a la fresqueta de primera hora del matí, al balcó de casa, han aparegut dues caderneres, que s’han posat a la barana.

Estaven contentes. Aquesta nit han tornat a veure brillar les tres estrelletes d’Alcanar que, fa tres anys, en varen haver de marxar.

Una d’elles ha pres la paraula, m’ha contat que unes estrelles grans, adultes, que havien estudiat una carrera que et dóna dret a decidir qui fa de bona mare i qui no -estrelles socials, en diuen-, varen decidir que les tres estrelletes havien d’anar a viure al cel d'Amposta perquè la seva mare no les sabia cuidar.

Allà, al cel d’Amposta, les tres estrelletes varen conviure, en un centre, amb altres estrelletes i estelets que tampoc no podien estar amb la seva família. Les estrelles socials les vigilaven, els feien moltes preguntes i els deien que la seva mare no sabia fer de mare, però que no es preocupessin, que al cel d’Amposta hi estarien molt bé, que les cuidarien i les protegirien. Les tres estrelletes pensaven, però de què ens protegiran? Els volien fer creure que la seva mare les havia maltractat i que no les havia cuidat prou. Parlaven en un llenguatge que elles no entenien: negligències, maltractaments verbals, competències parentals, rituals d’estimació, dificultats en la gestió de la parentalitat, canvis emocionals, visites terapèutiques.

Les estrelletes estaven enfadades amb les estrelles socials que els deien mentides. Si creien que la seva mare ho feia tan malament, per què no l’ajudaven, en comptes de separar-la de les seves filles? A les nits, sota els llençols, se’ls escapaven llàgrimes, sovint. Ja no brillaven. Les llàgrimes que els ulls de la mare estrella han vessat, d’aleshores ençà, són tantes que no es poden ni comptar.

Al cap d’un any, les estrelles socials varen traslladar les tres estrelletes d’Alcanar, a un altre centre, al cel de Tortosa.

L’estrella mare d’Alcanar va demanar a l’Arc de Sant Martí que fes justícia.

Al cel, per sobre de les estrelles socials, hi mana l’Arc de Sant Martí, el Sol, la Lluna i Venus, per aquest ordre. Les estrelles mai no es poden adreçar directament al Sol, a la Lluna i a Venus, el Triumvirat de Justos, que decideix en audiència, en darrer terme. Cal que, en primera instància, adrecin les seves peticions a l’Arc de Sant Martí.

La mare estrella es va casar amb l’estel amb qui ja convivia, per demostrar a les estrelles socials que el seu projecte de parella era estable. Vivien en una casa amb gossos, gats, gallines, ànecs, oques, cabres, un ocellet -que sobrevivia com podia a les amenaces dels gats, dins la seva gàbia- i, fins i tot, un porc. Tampoc no brillaven, però. Enyoraven les tres estrelletes.

L’Arc de Sant Martí estava tan ocupat que ni es va escoltar les tres estrelletes i la seva mare. Va dictar exactament el mateix que havien decidit les estrelles socials. Que les estrelletes estaven més protegides al centre del cel de Tortosa que a casa, al cel d’Alcanar.

L’altra cadernera ha interromput la que m’estava relatant les novetats d'Alcanar.

-                      Xeic! I què en sap, l’Arc de Sant Martí, de les coses que passen al cel d’Alcanar? Si amb prou feines sap on para! Hi plou tan poc, que mai no hi ha de venir!

Les estrelletes estaven fartes de ser al cel de Tortosa i creien que si hi havien de ser, només era perquè les estrelles socials s’avorrien i varen decidir ficar-se amb la seva família. De fet, n’estaven fins a la fava de ser al cel de Tortosa. La seva mare les estimava i les volia tenir. Elles se l’estimaven i volien viure amb ella i amb l’estel amb qui la seva mare s’havia casat, que elles sentien com a pare.

A les estrelles socials no els semblava gens rellevant que la mare volgués estar amb les seves filles i les filles amb la seva mare.

L'estrella mare va decidir anar a demanar ajuda al Triumvirat dels Justos i a explicar-los que l’Arc de Sant Martí no s’havia pres prou seriosament l’assumpte.

De tant en tant, les estrelles socials, deixaven que l’estrella mare anés a veure les seves tres estrelletes a Tortosa. Dues hores cada quinze dies, per ser exactes. En aquestes dues hores, havia d’aconseguir fer progressos de bona mare que convencessin a aquelles estrelles socials i, alhora, havia d’aconseguir que les seves filles tinguessin ganes de tornar al centre de Tortosa i que no demostressin, mai dels mais, que n’estaven fins a la fava de ser al cel de Tortosa.

La mare estrella estava molt desesperada, volia que li tornessin les seves tres estrelletes. Alguna estrella adulta li havia aconsellat que col·laborés amb les estrelles socials. Vaja, que havia d’acotar el cap i reconèixer que ella no era una bona mare, sinó elles mai no li retornarien les seves filles. Si l’Arc de Sant Martí havia dit que les estrelles socials havien fet bé separant-la de ses filles, difícilment el Triumvirat dels Justos decidiria una altra cosa. Havia de col·laborar amb les estrelles socials. Elles tenien la paella pel mànec. Ho va fer. Ves quin remei, tenien les seves tres estrelletes d’ostatges. Tenia l’esperança que, així, de manera progressiva li anirien deixant estar més estones amb les seves estrelletes i, al final, les hi deixarien endur a casa. Les estrelletes, al seu torn, feien veure que estaven bé al cel de Tortosa i intentaven no donar problemes a les estrelles adultes que les cuidaven, perquè la seva mare els ho demanava, per evitar que les estrelles socials s’enfadessin.

A les tres estrelletes i a la seva mare, ja els començaven a fallar les forces. Les estrelles socials els havien ampliat una mica les hores que podien estar juntes. Elles, però, no en tenien prou. Volien viure juntes per sempre i no entenien què més havien de fer per aconseguir-ho.

El Triumvirat dels Justos, col·legiadament, ha decidit que les tres estrelletes han de tornar a brillar al cel d’Alcanar. A Venus li hauria agradat no haver de portar la contrària a l’Arc de Sant Martí, però el Sol i la Lluna li han donat arguments inapel·lables.

La segona cadernera m’ha aclarit els arguments del Sol i la Lluna:

-      Pos li varen dir a Venus que la mare de les tres estrelletes havia passat moltes dificultats, i que el que hagués calgut que fessin les estrelles socials és ajudar-la, no prendre-li les filles. Que les estrelles socials no havien volgut escoltar mai els desitjos de les estrelletes. Que l’Arc de Sant Martí tampoc no les havia escoltades.

-  Les estrelles socials -ha afegit la segona cadernera, quan ja estaven a punt d’emprendre el vol de retorn- estan molt molestes. No els ha agradat gens que el Triumvirat dels Justos hagi decidit que les estrelletes han de tornar a Alcanar. Ahir, en un intent desesperat, varen citar a l'estrella mare per dir-li que les estrelletes no podien tornar immediatament al cel d'Alcanar. Que tornarien a poc a poc i de manera progressiva. Actuaven i parlaven com si elles encara poguessin decidir sobre el destí de les estrelletes, desacatant la sentència del Triumvirat. La mare estrella, però, per sort, no es va deixar intimidar. Ho vaig sentir tot des de la finestra. Els va contestar que s'enduria les seves filles perquè el Triumvirat havia sentenciat que les estrelletes havien de tornar a brillar, amb la seva mare i l’estel que ara elles consideraven el seu pare, al cel d'Alcanar.

Les caderneres han marxat. He engegat la ràdio: Dissabte 30 de juliol de 2016. Són les 8 del matí. Tenim una notícia de darrera hora. A l’estació meteorològica de La Sènia avui han vist cinc estrelles, al cel d’Alcanar, que brillaven amb una intensitat extraordinària, mai vista. Els astrònoms estan estudiant aquest fenomen.

He somrigut.