A la nova república catalana garantirem els drets dels infants, oi?

6/6 - Els infants ja en tenen una, de família, la seva.

A la vista dels molts diners que s’inverteixen en places de CRAE, i dels pocs que s’inverteixen en la intervenció directa en el si de les famílies, és fàcil concloure que el sistema no té com a objectiu principal el benestar de l’infant sense separar-lo de la seva família, intentant millorar les habilitats parentals escasses o altres problemes, en base a l’amor que els pares biològics senten pels fills i els fills pels pares, sinó proporcionar uns altres pares als nens.

L’escassa periodicitat de les visites dels infants tutelats amb els seus pares biològics, tampoc no sembla el millor camí per mantenir el vincle pares-fills, amb l’objectiu posat en el retorn dels infants a la seva família biològica, que la Llei diu perseguir.

Es tracten pares i fills per separat, com si no formessin part d’un tot, anomenat família. Se ‘salva’ els fills, separant-los de sons pares i es deixen els pares a l’estacada, amb uns plans de treball impossibles de complir sense ajuda. No ho sabem fer. La factura emocional és grandiosa. I la factura emocional acaba essent factura social. Quan s’assegura que en un centre residencial de la xarxa de protecció a la infància o en una família aliena un infant té cobertes totes les seves necessitats afectives, s’està mentint. Per al nen i per a la família és molt més beneficiós resoldre la situació de desprotecció sense que el nen sigui separat del seu entorn. Per a la pervivència del sistema, tal vegada no! Tot l’entramat del Sistema de Protecció a la Infància se sosté en la idea que un menor guardat per l’Administració està assistit moralment i material, perquè el pensament contrari enderrocaria els pilars del sistema.

Article 6, d'una sèrie de 6 articles, sobre el sistema de protecció a la infància de Catalunya. Tots publicats en el blog TRES14SETZE. Gener de 2016