"Els infants necessitem totes les peces dels LEGO de la nostra vida. Si se'ns perden peces, ja no es pot muntar del tot bé." Marcel
Cent trenta-sis dies al niu del cucut. Edicions Carena - Acidalia.
Quan el Gerard i el Marcel es van conèixer, a partir de l'afer de la llibreta recuperada, de seguida es van fer amics. Van intercanviar-se una pila de correus electrònics. Un dia, la Clara, sense voler però també sense evitar-ho -com fan sovint els pares i mares, encara que no ho vulguin reconèixer- va entrar al compte de correu del seu fill Gerard i els va descobrir. Va llegir-se'ls d'una tirada, sense poder treure la vista de la pantalla: vint-i-tres correus i vint relats que els dos amics havien intercanviat.
El recull de correus creuats entre el Gerard i el Marcel, de setembre de 2013 a juliol de 2014, i els relats que en Marcel regala al seu amic, deixen al descobert les misèries d'una maquinària perversa que es perpetua a si mateixa sense aparent possibilitat de control. El sistema de protecció de menors, necessari i útil per a uns, abominable i vulnerador de drets fonamentals, per a uns altres, és qüestionat sovint per qui més el coneix, però rarament ningú no en vol parlar.
El recull de correus creuats entre el Gerard i el Marcel, de setembre de 2013 a juliol de 2014, i els relats que en Marcel regala al seu amic, deixen al descobert les misèries d'una maquinària perversa que es perpetua a si mateixa sense aparent possibilitat de control. El sistema de protecció de menors, necessari i útil per a uns, abominable i vulnerador de drets fonamentals, per a uns altres, és qüestionat sovint per qui més el coneix, però rarament ningú no en vol parlar.
És un llibre de lectura fàcil, el format d'intercanvi de correus el fa molt àgil. La digestió d'aquests escrits, però, serà difícil per la inevitable conclusió que el nostre sistema de protecció a la infància, de vegades, no protegeix gaire.
Els relats que el Marcel envia al Gerard, on hi explica les vivències de la quotidianitat dels centres residencials d'atenció a la infància, converteixen aquesta novel·la de ficció basada en un cas real, en un testimoni valuós de com els infants i adolescents que han d'anar a viure en un centre residencial no se'n senten gaire, de protegits. Més aviat senten que els obliguen a perdre peces del seu LEGO i, després, ja no el podran muntar del tot bé. En nom d'una suposada protecció, se'ls vulneren drets i els professionals prenen decisions menystenint el seu patiment i els dels seus familiars.
És, també, la història de l’amistat que creix entre dos preadolescents, quan un li explica a l’altre la seva lluita per poder viure amb el seu pare.
Els relats que el Marcel envia al Gerard, on hi explica les vivències de la quotidianitat dels centres residencials d'atenció a la infància, converteixen aquesta novel·la de ficció basada en un cas real, en un testimoni valuós de com els infants i adolescents que han d'anar a viure en un centre residencial no se'n senten gaire, de protegits. Més aviat senten que els obliguen a perdre peces del seu LEGO i, després, ja no el podran muntar del tot bé. En nom d'una suposada protecció, se'ls vulneren drets i els professionals prenen decisions menystenint el seu patiment i els dels seus familiars.
És, també, la història de l’amistat que creix entre dos preadolescents, quan un li explica a l’altre la seva lluita per poder viure amb el seu pare.
Es converteix en una esmena (gairebé) a la totalitat a l'actual sistema administratiu i el judicial de protecció a la infància, a casa nostra. El nostre sistema d’ensenyament també hi queda greument tocat.
En Marcel i en Gerard es resisteixen a ser tractats com a objectes, reclamen la seva condició de subjectes. Esbudellen sense pietat i sense pèls a la llengua, en un llenguatge propi de dos preadolescents, la societat que els tracta indignament, que confon ser petit amb ser imbècil.
En Marcel i en Gerard es resisteixen a ser tractats com a objectes, reclamen la seva condició de subjectes. Esbudellen sense pietat i sense pèls a la llengua, en un llenguatge propi de dos preadolescents, la societat que els tracta indignament, que confon ser petit amb ser imbècil.
Autora:
Ceneta Pi i Vendrell (Barcelona, 1965)
Viu a Sant Adrià de Besòs, la seva ciutat d’adopció, des de 1997. És funcionària, administrativa, a la Generalitat de Catalunya. Ha desenvolupat la seva tasca professional, des de 1987, en diferents departaments: a Salut, Ensenyament, Presidència, Benestar Social (durant 9 anys a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) i, actualment, a Justícia.
Ha obtingut l’accèssit de Sant Adrià del concurs de contes curts Paraules d’Adriana, organitzat per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, dos anys consecutius: el 2009, Xa edició, amb el relatLa foto i, el 2010, XI edició, amb el relat L’esquela.
Escriu els seus pensaments, no tan sovint com voldria, al seu blog TRES14SETZE
Com a autora d'aquesta novel·la, ha participat en diversos debats. Entre ells:
- Debat sobre protecció a la infància a Catalunya (dia 10 de novembre de 2015 al Pati Llimona, amb la participació de Francisco Cárdenas, president d'APRODEME, Associació de defensa del menor, de Sílvia Giménez Salinas, exdegana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i advocada especialitzada en infància i família, i la pròpia autora
- Nous models de família (dia 18 de novembre a l'ICAB, Programa Comissió per la igualtat de Drets i dels nous models de Família), amb la participació de la magistrada de família Elena Farré Trepat i Montserrat Fernandez Garrido, advocada i presidenta de la Comissió organitzadora de l'ICAB, i la pròpia autora.
Mitjans de comunicació:
Entrevista al diari ARA 17/10/2015
Entrevista a RKB Radio 06/10/2015
Entrevista a Ràdio La Mina 05/10/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada