dimarts, 7 d’octubre del 2014

CARTA OBERTA A L'ALCALDE DE SANT ADRIÀ (1)

Aquesta carta, que estrena el meu blog, l'he dividida en dues entregues. És la meva resposta a l'escrit que l'alcalde de Sant Adrià de Besòs ha fet públic per justificar el seu posicionament contrari a donar suport a la celebració de la consulta del 9N2014.


Benvolgut Joan Callau, alcalde de Sant Adrià de Besòs, la meva ciutat

Encara estic perplexa pel contingut del vostre escrit i, també, per la necessitat que heu tingut de fer-lo i publicar-lo. No crec que hi hagi gaire alcaldes que hagin votat "sí" o que s’hagin abstingut que hagin tingut la necessitat d’explicar el perquè del sentit del seu vot.


Abans de res, un comentari general. Després ja hi entraré punt per punt. No sé si és de collita pròpia o us l’han escrit, aquest enfilall d’excuses, que tan poden servir per argumentar un “no” com una abstenció. Si us l’han escrit, feu-vos un favor, despatxeu a qui ho ha fet. Si es de collita pròpia, res a dir, no us podeu autodespatxar (podríeu dimitir, però no és ben bé el mateix). Però deixeu-me que us digui que està poc treballat. L’escrit es limita a ser una explicació de coses, posades una rere l’altra, sense cap idea central ni cap preàmbul ni cap conclusió respecte a allò que demanava la moció. Barreja ous amb peres i patates, sense to ni so; és fluixet i té un argumentari dèbil que parteix de mantres de la dreta més recalcitrant. 

Comencem amb el vostre enquadrament: l’afirmació que "estem vivint moments delicats socialment i políticament, amb un desenllaç incert". Aquests moments, dieu, serien la conseqüència que s’ha fet de la tàctica electoral categoria política. No us negaré que els partits polítics, i el vostre no n’és cap excepció, fan sovint de la tàctica electoral categoria política; però d’aquí a afirmar que el moviment social a favor de la independència, que existeix actualment a Catalunya, neix fruit del tacticisme partidista, n’hi va un tros molt llarg.

No entraré ara en cap lliçó d’història, ni en cap batalla de xifres, em limitaré a dir-vos dues obvietats: que fa moltíssims anys que Catalunya existeix com a nació i que, actualment, hi ha una molt àmplia majoria social que reclama el dret a ser consultada i, si arribés a guanyar el vot favorable a tornar a ser lliures, demana als nostres polítics que emprenguin les accions necessàries per aconseguir-ho. Reduir el que està passant al tacticisme partidista és faltar el respecte a tanta i tanta gent que ens ha precedit i que ha donat molt, alguns fins i tot la vida, per aquest nostre país. Un país amb defectes i virtuts, com tots, però que molts ens l’estimem, senzillament perquè és el nostre. Un país que ha resistit molts embats i sempre n’ha sortit més resistent i fort.

A continuació poseu el focus en la sentència del TC sobre l’Estatut. Sí senyor, aquest va ser un punt d’inflexió. Aquí molts catalans, del sud, del nord, els que varen venir fa cinquanta anys, els que acaben d’arribar i volen viure aquí i s’estimen Catalunya, ens varem emprenyar. Una multitud de catalans varem sortir el juliol de 2010, i no seguíem cap consigna de cap partit, senzillament, ens havien trepitjat la nostra dignitat com a país i varem sortir a expressar la nostra indignació.

Després, ve un paràgraf on feu esment de les retallades, "com a única solució aportada pels polítics en uns moments de crisi". Parlem-ne doncs, sí senyor, és ben bé això.  Aquí tornaré a evitar entrar en un ball de xifres i de milions de dèficits cap amunt i cap avall –sóc més aviat de lletres, jo- però és una obvietat, reconeguda pel Govern Espanyol, que de Catalunya en surten molts més calers que no en tornen. No us ho negaré, hi ha molta gent que ha abraçat la idea de la independència moguts per la certesa que, en una Catalunya independent, totes aquestes retallades no haurien d’existir. Als que ja vàrem néixer independentistes, o als que s’hi varen fer per qüestió de sentiments, s’hi han sumat aquests darrers. És cert, i no és dolent, senzillament és així. Cal afegir-hi, també, els indecisos que dia rere dia, gràcies a les constants provocacions del Govern del PP, es van afegint a la causa independentista.

És el que dieu en el paràgraf següent, “apareix l’independentisme com a solució de tots els problemes”. És cert, hi ha una part significativa de compatriotes que estem convençuts que si fóssim independents, les coses anirien molt millor. O, si ho voleu, senzilIament, millor, treguem-hi el “molt”, la crisi assetja tothom i, poc o molt, tot i ser independents, ens hi notaríem, és clar; però estem convençuts que seria un país viable. El que és d’una evidència meridiana és que si ens independitzem d’Espanya no ens anirà pitjor que ara, que ja ens va prou malament. I sí, se n’han fet documentals. I sí, molts especialistes així ho creuen i així ens ho expliquen.

Dieu que l’independentisme ha rebut un "impuls mediàtic desmesurat". Els “impulsos mediàtics desmesurats” solen arribar quan la cosa és majoritària. També es parla més del Barça que de l’Espanyol, per a gran desconsol dels pericos. I els pericos també acusen els mitjans de tenir un “impuls mediàtic desmesurat” envers el Barça. Però així són les coses de les majories, alcalde. Ah, i deixi’m fer-li un apunt, l’audiència de TV3, a la que vostè acusa de parcialitat sota el subterfugi o eufemisme d’”impuls mediàtic desmesurat”, no arriba al 30% a Catalunya. 

Si el deute públic, el deute amb els ajuntaments, el deute amb el tercer sector, les retallades en sanitat, etc. creixien, mentre, segons dieu, "el debat independentista s'havia convertit en l'eix de la política catalana"  és, i ho sabeu, gràcies a l’ofec de les finances de la Generalitat de Catalunya que el Govern central ha propiciat. Només cal mirar la taxa d’atur del País Basc, on tenen el concert econòmic, que us recordo que als catalans se’ns ha negat, per veure que el fet que hi hagi un debat sobre el procés independentista no agreuja els paràmetres, com insinueu, fent una relació malintencionada entre una cosa i l’altra. Vaja, alcalde, que en aquest paràgraf se us ha vist el llautó d’una hora lluny!

Avui al Palau de la Generalitat, el món local de Catalunya –en una aclaparadora majoria- ha mostrat el seu suport a la consulta del 9 de novembre. Malgrat que uns 300 regidors del PSC han facilitat que s’aprovés la moció del 9N als seus respectius ajuntaments, vos no hi éreu, heu preferit alinear-vos amb els que ens neguen el dret a existir com a país i com a subjecte polític i a ser consultats. Una autèntica llàstima!

Sant Adrià de Besòs, 4 d’octubre de 2014

Acabaré aquesta carta, en una segona entrega.

Us poso un enllaç a l'escrit íntegre del posicionament de l'alcalde.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada