dimarts, 7 d’octubre del 2014

CARTA OBERTA A L'ALCALDE DE SANT ADRIÀ (2)

Aquesta és la segona part, de la resposta a l'escrit que l'alcalde de Sant Adrià de Besòs ha fet públic, per justificar el seu posicionament contrari a donar suport a la celebració de la consulta del 9N2014

Home, el paràgraf que segueix sí que és interessant de debò. Dieu que l’obligació d’un “governant” no és “introduir incerteses”. Aquí cal que us recordi, per si se us ha oblidat, que el procés independentista de Catalunya no és una obsessió d’un “governant”. El procés independentista ha nascut del poble, i el “governant” i cinc forces polítiques han complert amb una de les seves obligacions: escoltar els anhels i el clam del seu poble.

Només parleu de les obligacions que, a parer vostre, no són les d’un “governant” i no dieu quines són, efectivament, les obligacions que té. Jo ja us n’he dit una, escoltar el poble i vehicular i fer possibles els seus anhels. Ara us en diré una altra: intentar optimitzar i rendibilitzar tan com sigui possible els recursos econòmics existents en benefici del màxim nombre de ciutadans. A Sant Adrià us podria posar un exemple de negligència d’aquesta darrera obligació d’un governant: fer una escola bressol de cinc estrelles amb poques places, podent-ne fer una (o dues) de tres estrelles i moltes places, invertint-hi els mateixos diners, o pocs més. Intentar universalitzar els serveis públics, i fer que, invertint-hi els mateixos diners es pugui donar un servei correcte a molts ciutadans, en comptes de tenir uns quants ciutadans a qui es dóna un servei excel·lent, i a la resta no donar-los res de res.

“El benestar dels ciutadans no s’assoleix amb l’emoció i el sentiment”, seguiu dient en el vostre paràgraf. Home, això depèn, no? Qui sou per decidir com s’assoleix el benestar dels ciutadans? Jo diria que molts ciutadans estarien millor si podien votar a la consulta; almenys és el que em va semblar sentir a la V baixa el darrer 11 de setembre... i si votar a les urnes ens condueix a ser un estat amb recursos i eines d’estat, no em direu que no haurà contribuït al benestar dels ciutadans, alcalde! Aquest paràgraf l’acabeu amb una bonica sentència que parteix d’una premissa falsa: “Abocar el poble de Catalunya a una consulta que a més a més d’estar sustentada per l’emoció i el sentiment, no té el reconeixement de cap Estat, ni de cap organisme internacional és, si més no, temerari”. A veure, alcalde, és el poble tot solet qui s’ha abocat a una consulta, és el poble tot solet que s’ha cansat de ser l’ase dels cops de totes les comunitats autònomes d’Espanya, és el poble tot solet qui s’ha cansat de la recentralització i de les provocacions constants del PP (del tipus “espanyolitzarem els nens catalans”), és el poble tot solet que s’ha fotut un fart de riure amb les idees de bomber del PSOE (reformar la constitució i convertir Espanya en un estat federal, sense saber ben bé com la reformarem i amb qui ens federarem). El “governant”, com dieu, i cinc partits polítics estant vehiculant els anhels d’una bona part del poble de Catalunya, i la consulta ha de servir justament per saber si els que volem la independència som majoria o no. Si està sustentada en l’emoció, el sentiment, el seny, la rauxa o la butxaca, no és important. Cadascú és ben lliure de triar en què vol sustentar els seus anhels. I, disculpeu, però no he acabat d’entendre perquè necessitem el reconeixement de cap estat ni de cap organisme internacional per fer una consulta, perfectament legal, en clau interna. D’on ho heu tret que ens cal això? Justament, si un dia ens volem declarar independents, el primer que ens demanarà la comunitat internacional són els resultats de la consulta.

Ara sí que m’he esglaiat de debò. És delirant la fórmula que feu servir per justificar la vostra negativa a donar suport a una consulta reclamada majoritàriament pel poble de Catalunya: “haig de procurar que l’eix de la política de Sant Adrià sigui l’entesa, l’acord i la tolerància per a aconseguir la defensa i millora dels seus ciutadans en tots els aspectes de la seva vida”. Creieu de veritat que negar el suport a que el poble de Catalunya es pugui expressar a les urnes es pot basar en l’entesa, l’acord i la tolerància? Alcalde, són justament les urnes les que, en democràcia, garanteixen l’entesa, l’acord i la tolerància. És delirant que pervertiu d’aquesta manera tan barroera el significat d’aquests valors tan preuats en democràcia. Ens esteu dient que els més de 800 alcaldes que el dia 4 d'octubre al Palau de la Generalitat, per lliurar al president de Catalunya les seves respectives mocions a favor del dret dels catalans a ser consultats, tant se’ls enfot l’entesa, l’acord i la tolerància als seus pobles i ciutats?


I, per acabar, dieu que cal que els que no creieu en el xoc de trens ni en dinàmiques enfrontades  ho manifesteu en veu alta, tot i que no se us senti prou bé o quedeu en minoria. Doncs, alcalde, és molt fàcil, si voleu expressar la vostra opinió que qualifiqueu de minoritària i evitar el xoc de trens, n’hi ha prou amb que el dia de la consulta voteu NO o SI-NO o no sortiu de casa, si no voleu. Al cap i a la fi, la consulta del 9N es fa justament per demanar l'opinió de tots i cadascun dels catalans; i, aquell dia, la veu dels que diuen SÍ-SÍ, Sí-NO o No, se sentirà igual d'alta i clara.

Alcalde, els adrianencs i adrianenques no ens mereixem que ens hagueu intentat robar el nostre somni: poder votar.

Sant Adrià de Besòs, 7 d'octubre de 2014

Us poso un enllaç a l'escrit íntegre del posicionament de l'alcalde

1 comentari:

  1. Molt bé, nena! Aquest xitxarel·lo potser es pensava que convencia algú, a part d'ell mateix...
    Petonets.

    ResponElimina