HE PECAT DE PENSAMENT, SR. RAJOY! No serem 40.930 voluntaris, en serem 40.931

Benvolgut Sr. Rajoy, si té previst prendre represàlies contra els més de 40.000 voluntaris per a la organització del procés participatiu, que no consulta ni referèndum perquè a vostè no li ha donat la gana, si us plau, comptin-m’hi. No m’he apuntat a fer de voluntària, no pas per manca de ganes, sinó perquè he prioritzat anar a acompanyar els meus pares a votar. No els vull deixar sols en aquest dia tan important; ja són grans i, de vegades, es despisten una mica i, per si de cas, m’he estimat més acompanyar-los. Però que consti que, si no fos per això, seria en algun col·legi electoral donant un cop de mà. Així doncs, prengui nota, seré voluntària de pensament. No hi seré en cos, però no dubti que hi seré en ànima.

La resta del dia, a part d’anar a votar, la dedicaré a acompanyar altra gent gran que ho necessiti, altres veïns i veïnes de Sant Adrià de Besòs que, per la mateixa raó que els meus pares, em fa por que no s’atabalin amb totes les traves i impediments que ens han anat posant. Vull ajudar que la gent del meu entorn que vulgui votar, voti.

Que no sap on és Sant Adrià de Besòs? Sí home, sí! Pensi una miqueta... és un dels pocs, poquíssims municipis de Catalunya en què no es va aprovar el suport a la consulta (que aleshores encara havia de ser consulta) del 9 de Novembre. És una vergonya, aquest alcalde poruc que tenim. Vostè això no ho deu saber, però fa uns quants anys vàrem organitzar una consulta popular, aquí a Sant Adrià, per decidir si conservàvem tres xemeneies. O sigui, que una mica de pràctica amb les consultes sí que hi tenim. Però, ai las, el nostre alcalde va decidir que no havia de facilitar les coses per què la gent de Sant Adrià anés a votar si volien seguir a la seva Espanya o volien independitzar-se, perquè... com ho deia? Ah, sí... per “procurar que l’eix de la política de Sant Adrià sigui l’entesa, l’acord i la tolerància per aconseguir la defensa i millora dels seus ciutadans en tots els aspectes de la seva vida”.  Tenint en compte que el 96 % dels municipis de Catalunya varen donar suport  a la consulta del 9-N, convindrà amb mi que ja és mala sort que m’hagi tocat anar a viure en un dels municipis del 4 % restant.

Tornem al tema, que me n’estava desviant. Això que li deia. Que em faci el favor de tenir-me present en el recompte de catalans irreductibles que, voluntàriament, volen ajudar que el procés participatiu sigui un èxit. Ah, i tinc un agreujant. Sóc funcionària. Així doncs, els meus pensaments impurs deuen estar doblement penalitzats, oi? Ei, i hi hagués anat sense necessitar la coacció de ningú. Li aclareixo perquè últimament he sentit que en el seu cervell, diguem-ne “poc privilegiat”, no hi cap la possibilitat que un funcionari, a més a més de ser funcionari, sigui persona humana i tingui preferències i sentiments més enllà de la seva condició de persona funcionària.

M’hagués agradat molt poder ser-hi perquè serà un dia important, podrem fer sentir la nostra veu a Europa i al món. Ja sabem que vostès negaran qualsevol credibilitat dels resultats però, sap què passa? A fora, els que comencen a tenir credibilitat zero són vostès, els del Govern espanyol. Em sembla que més d’un estranger ja comença a entendre per què tenim tanta pressa per marxar. Jo sóc independentista des d’abans de néixer, sap? Em varen educar en l’estimació pel meu país, la meva llengua i la meva cultura; aquest país, aquesta llengua i aquesta cultura que vostès trepitgen dia sí i dia també, sense cap rubor. Em varen inculcar el valor de la llibertat, a les acaballes del règim franquista. Aquell règim franquista que es creia que ho deixava tot ben lligat, però resulta que el poble català, tossudament alçat, es nega a restar impassible mentre li van prenent la llengua, la llibertat d’expressió, la dignitat. Sap què passa, Sr. Rajoy? Que quan t’ho prenen tot, sense adonar-se’n, també et prenen la por. No ens fan por, Sr. Rajoy, no ens fan por.

Hi insisteixo, no se’m descuidi quan passi llista, jo també sóc voluntària del 9N. Ah, i si em volen treure a primera plana d’algun diari dient que tinc diners a Suïssa, facin, facin, no es tallin ni un pèl.