I SI ENS MENGEM EL SUGUS I ENS BEBEM LA FANTA PLEGATS, I DESPRÉS ANEM A VOTAR?

Un dissabte al vespre, mirant el Facebook vaig topar amb un post ocorrent que deia: “Primer demanàvem la independència. Després el referèndum. Després poder votar. Ara demanem unitat. Acabarem demanant un Sugus i una Fanta”. Era un post que havia penjat en López Tena, però la frase la signava en Miquel Pueyo, i arribava al meu mur perquè em dec haver fet amiga d’algun fan del SI, que l’havia compartit.

Cada vegada que algú que no era de la seva corda posava algun comentari al post demanant-los unitat i calma, els faltava temps per dir-li que tots els que donàvem suport a la consulta, érem rucs i estàvem abduïts i enganyats. En poques paraules, que els que creiem que aquest procés el pot impulsar Òmnium i l’ANC, com a representants de la societat civil, i el poden canalitzar les forces polítiques amb el president Mas al capdavant, som uns pobres de bona fe i sense cap criteri, en el millor dels casos, o -cito literalment- “som massa tossuts per deixar-nos alliçonar per gent que fa servir els ulls, les orelles, la memòria i el sentit comú”. Hem de suposar que tota aquesta gent que té tantes virtuts, són els del SI, és clar.

Fins aleshores, aquests arguments només els havia sentit en boca dels intel·lectuals unionistes i espanyolistes recalcitrants d’esquerres, cada vegada que veien una multitud d’independentistes. Ai, aquests extrems que sempre s’acaben tocant!

Altres perles, d’aquest post i d’altres, deixades anar per fans de Solidaritat:

“T’equivoques molt. I no ets la única”, li deien a una pobra que s’esgargamellava a favor del consens. “M’esperava molta més mobilització ciutadana”, deia un altre independentista autèntic, no com la resta de mortals. “Saraus tan acolorits, emotius, com absolutament inútils”, comentava un altre sequaç del SI referint-se a la V, la via catalana i les manifestacions que hem fet aquests darrers anys, com a mesura de força i amb imatges que han donat la volta al món a tots els mitjans. Emotius i acolorits, i tant! Absolutament inútils? Han remogut moltes consciències. Gràcies a l’audàcia d’organitzacions com l’ANC i Òmnium ara està de moda ser independentista. Abans, amb el discurs d’organitzacions com el SI, de passamuntanyes i excloent, el pensament independentista era residual. “Vull que els catalans votin polítics que portin com a punt principal la DUI a curt termini”, deia un altre “demòcrata”, sortit del fons del pot de les pures essències independentistes. “Que facin la DUI ARA MATEIX! Jo l’espero i estic fart d’esperar encara... i encara...”, deia un adolescent del SI, d’aquests del TOT o RES, SEMPRE o MAI, TOTS o NINGÚ. Noi, doncs pren-te una til·la, perquè encara que et requi, el teu “jo” no és el nostre “nosaltres”.

Nois de Solidaritat i amics tots d’en López Tena, millor que una Fanta, demaneu-vos una til·la perquè us noto esveradots.

Us recordo que el vot d’un convers, el d’un semi-convençut in extremis, el d’un que ja ha nascut independentista, el que se n’ha fet per raons econòmiques, el que s’hi ha tornat gràcies el menysteniment i les constants provocacions del PP, i el del que es creu que ell és el més independentista de tots, val igual. Cadascú té un vot, que val igual que el de l’altre. L’antiguitat i l’autenticitat de pensaments no es valora en una votació. I, per tenir majoria, cal sumar molts vots. Tants, com la meitat més un. I si en poden ser uns quants més, millor. I per sumar vots, cal anar a les urnes.

Mentre feia aquest escrit m’ha vingut al cap, aneu a saber perquè, una frase que la meva mare sempre em deia quan jo ridiculitzava alguna cosa que, en el fons, desitjava: El llop, quan no les pot haver, diu que són verdes.

Estimats fans de Solidaritat i, avui, per extensió, davant les darreres declaracions de la CUP, d’ERC i d’ICV-EUiA: una DUI sense la certesa del suport de la meitat més un dels catalans amb dret a vot, és una cosa que s’assembla massa a un cop d’estat. Encara que us costi de creure, no sou els propietaris del copyright d’independentisme i el país no us pertany en exclusiva. Heu d’aconseguir la majoria per poder fer les coses a la vostra manera.

Fem servir les poques eines que ens queden per comptar-nos. La suspensió del Decret de consulta per part del TC, a instàncies del Govern espanyol, ha posat el nostre Govern en una situació difícil. Cal recalcar i recordar que els nostres adversaris no són els altres independentistes que van a velocitat més lenta, sinó l’Estat espanyol, representat pel PPSOE. Nosaltres volem fer una cursa cap a la independència, fent possible que tothom arribi a creuar la meta; uns voldran còrrer molt i obtenir medalla, perfecte. I els altres, que també volen la independència, volen també participar i fer aquesta cursa, però al seu ritme, més lent potser a causa de la manca d’entrenament, i hi volen arribar sense morir d’un atac o defallits.

Un Govern no pot saltar-se la legalitat, i posar contra les cordes els servidors públics. Haguéssim volgut un referèndum pactat o, en el seu defecte, una consulta. Però no ha pogut ser. Doncs que sigui un procés participatiu. El cas és saber EXACTAMENT quin suport hi ha a la independència de Catalunya posant els vots dins les urnes, no fer un cop d’estat perquè n’hi ha uns quants que tenen pressa.

Si la suma dels vots és favorable al trencament amb l’estat espanyol podrem, democràticament, tindrem la legitimitat i si a les eleccions surt la majoria parlamentària a favor de la independencia, fer una DUI. Abans, no!